Animoto.com

HA CANVIAT / IT'S CHANGED

El Tibet, amb una extensió de 1.200.000km2, representa gairebé el 12% del territori xinès. Amb una altitud mitjana que supera els 4000m2 d'altura, l'aire enrereït exigeix un temps d'aclimatació. En altres paraules, independentment de la forma física de cadascú, el primer dia, pujar dos esglaons és motiu d'esgotament...

Com haureu apreciat a les fotografies, és un lloc extraordinari tant per la seva bellesa natural i la seva riquesa cultural. Però està canviant i ha canviat molt, i goso dir-ho sense haver-hi estat abans... No em posaré a criticar la presència xina al territori per diverses raóns. La primera, perquè no vull que em tanquin ;). No, seriosament, és un tema molt delicat. Xina ha aportat al Tibet riquesa, progrés, carreteres, aeroport (dels quals me n'e beneficiat jo el primer...)... Però, a quin preu? Aquí és quan es nota el canvi, la presència de la cultura xinesa, el plàstic i el consumisme i sobretot la llengua. La població tibetana sembla aferrar-se a la seva cultura i tradicions, fent ús dels temples, en funcionament gràcies als monjos. Però, la pregunta és per exemple si d'aquí, diguem 3 generacions, el tibetà es continuarà parlant. I tot i que l'impressió no és gaire bona, tampoc em puc mullar massa, ja que no sé com està el sistema educatiu... Una altre dubte: recuperaran mai el seu líder espiritual ara a la Índia? Mentre es defineixi com a líder polític, segur que no... Què en penseu?

En fi, ha estat una experiència inolvidable. Un lloc que t'omple tots els sentits, però que en certs moments t'entristeix. I potser fins i tot més essent català...

Tibet, with an extension of 1.200.000km2, represents almost the 12% of the chinese territory. With a avarage hight of more than 4000m, the lack of oxygen requires some aclimatation. In other words, even if you're the fittest, the first day taking to steps makes you exhausted...

As you might have seen in the pictures, it is an extraordinary region, not only for its natural beauty, but also for its cultural richness. But it is changing and it has changed a lot, and I dare to say it even if i haven't been there before. .. I won't start crticizing chinese presence in that territory for various reasons. The first one, I don't wan to go go to jail! ;) I'm kidding. No, seriously, it's a very difficult topic. China in Tibet means Roads, a train, an airport, schools and industry (and i took advantage of all that). But at what price? here is where you see tha change, chinese presence, plastic, consumerism, and of course the language. Tibetan people seem to bo trying to cling to their culture and traditions by using, for example, the temples, now very active thanks to the monks. But the quiestion is if in let's say 3 generations, tibetan will still be spoken. An although I didn't get a very good feeling about that, I can't really say that much, because I have no clue about the education system up there... Another doubt: will their spiritual leader ever be back? while he defines himself as the political leader too, the answer is no, that's for sure. What do you think?

Anyway, it was an unforgettable experienece. A place that stimulates all your sense, but that in certain moments makes you sad. And maybe even a bit more being catalan...

---

Consigue el nuevo Windows Live Messenger Pruébalo

Xi'an

Molt per descobrir!

ESQUIVANT LA CENSURA XINA / AVOIDING CHINESE CENSURE

Família, ja sóc aquí!

Després de dies i dies de frustració a causa de la censura inesperada dels blocs per par del govern xinès, hem trobat una solució. Primer però, cal que us posi en situació: ara se celebra el 20è aniversari de la matança de Tiananmen. I vint anys després encara s'intenta tapar. S'especula que la censura dels blocs entre altres mitjans de comunicació forma part d'aquest intent de controlar la informació. Dit això, després de les pertinents celebracions tot hauria de tornar a la normalitat, però no disposats a seguir esperant, hem trobat una solució! I dic "hem", perquè gràcies als secrets obscurs del hacker del meu cunyat, en Miquel, avui puc actualitzar el Bloc! D'altra banda, també agraeixo a vàries persones, com ara en Lee i la Curri que es van oferir per penjar-me ells els articles mentre seguida el blog bloquejat des de Xina.

Així doncs, reprenem el fil i recuperem el temps perdut!

Salut!

Family, I'm back!

After days and days of frustration due to the unexpected censure of all the blogs in China, we have found a solution. But first, let me give you some feedback: we are now celebrating in China the 20th Anniversary of the massacre in Tiananmen. And even 20 years later they seem to be trying to hide the facts. It is said that the censure of all blogs among other communications means is part of this attempt to control information. All this said, after all the celebrations it should all go back to normal, but not willing to wait any longer, we found a solution! And I say "we", because thanks to the dark secrets of my hacker brother-in-law, Miquel, today I can update my Blog! At the same time, I want to thank several people, such as Lee and Curri, who offered to update the blog while it is all blocked.

So, now back on track and ready to make it up for all the lost time!

Cheers!

---

¡Ya está aquí Windows Live Spaces! Ahora podrás crear fácilmente tu propio sitio Web. Pruébalo

Test de redireccionament.

Aquest és un test perquè en Jordi pugui publicar posts….

TIBET MAIG 2009

El govern xinès ens ha bloquejat l'accés als blocs, només puc penjar vídeos. Siusplau, feu els comentaris al correu..

CLASSES DE CUINA

Tornem a la meva passió pel menjar i la cuina... Una de les poques pegues que té la meva experiència a Xina: no tinc cuina! Però amb la Natalia hem trobat la solució! Avui hem començat classes de cuina xinesa al Don Rafael! Per si no havia quedat prou clar que són una gent fantàstica, els diumenges al matí el seu cuiner ens dóna classes de cuina i després ho degustem plegats!

Avui hem preparat:

Gong Bao Ji Din (un dels meus plats preferits): Pollastre amb cacauets (descripicó ràpida); TouFu amb porc; Sopa de peix i Verdura saltejada amb all. Tot acompanyat d'arròs, és clar. Deliciós i curiós!

Un dia que disposi de més temps us penjo alguna recepta, que sé que a més d'un/una li faria gràcia provar.

Bon profit!

COOKING LESSONS

Let's go back to my love for food and cooking... One of the not many dark aspects of my stay in China is, without any doubt, the fact that I don't have a kitchen. But with Natalia we found the solution! Today we started chinese cooking lessons at Don Rafael. If it wasn't clear enough that they're great people, sunday mornings their cook is going to teach us how to prepare chinese food and afterwards we will enjoy it together!

Today we prepared:

Gong bao Ji din (one of my favourite): chicken with nuts (fast description); Toufu with pork; Fish soup; and garlic vegetables. Delicious and interesting!

Someday, when I have more time, I'll post a receit, since I'm sure that more than one would love to give it a try.

Enjoy!

BICICLETADA

La predicció del temps era boníssima (potser massa i tot. 30 i pico graus). O sigui que vam decidir fer una excursió en bici a la muntanya. I el dissabte a les 10 del matí, 9 ens vam començar a posar en marxa amb entrepans, begudes, pilota de voley, cartes i fins i tot tenda d'acampada! Vam tardar entre 1 hora i mitja i 2 a arribar a destinació, però va valdre la pena. Vam riure, vam fer esport, vam suar moltíssim... :)

La veritat és que el lloc no era espectacular, tot i que va estar molt i molt bé allunyar-te de la ciutat, i el cert és que a les 2 de la tarda ens van començar a fer córrer d'un cantó a l'altre del parc perquè no se'ls va acudir res més que regar els arbres... Però amb tot, un bon dia de sol, esport, amb la millor companyia i una bona teràpia de riure, van fer del dissabte un dia immillorable. Mireu, mireu...

BIKES

The weather forecast was great (even too great... 30 something degrees). So we decided to ride our bikes to the mountain. And saturday at 10 in the morning, 9 of us started to move with our sanwiches, drinks, voley ball, cards and even a tent! It took us between 1,5 and 2 hours to reach oir destination, but it was worth it. We laughed and we exerceised a lot. :)

The truth is that the place wasn't really spectacular (though it was nice), although it was really nice to go away from the city... And the truth is that at 2pm they made us move from 1 corner of the park to the other, because they came up with the great idea of watering the trees... Anyhow, a sunny day, some sport, the best company and laughing therapy, made saturday a wonderfull day. Have a look...

DON RAFAEL

Dos mesos i mig fa que corro per Nanjing, i dos mesos fa que vam descobrir Don Rafael, un bar espanyol que porten en Max i la seva nòvia Wu Ping, propietat d'en Rafel, qui recentment hem pogut conèixer (En Rafel passa temporades a Nanjing com a propietari de Bodegues Crestatx, vi que exporta a Xina).

I no podia deixar d'esmentar el bar al Blog, ja que mica en mica s'ha convertit en el nostre punt de trobada. Sense deixar Xina arribes a aquest trosset de Mallorca on t'envoltes de "català", espanyol, i on tot té gust d'oli d'oliva. Una delícia. I el tracte ja no és només molt agradable, sinó amistós.

Aquest divendres feia dos mesos de l'obertura del bar, i ho vam celebrar entre copes de vi i truita de patates. Esperem poder-hi celebrar molts més aniversaris!

Salut!

DON RAFAEL

So far I have been 2.5 months in Nanjing, and for 2 months we've been going to Don Rafael, a Spanish bar led by Max and his girlfriend Wu Ping, owned by Rafel, who we recently met (Rafel spends short periods of time in Nanjing each year as the owner of Bodegas Crestatx. He exports wine to China).

And I had to mention the bar in the Blog since, step by step it became our meeting point. Without leaving China you reach this little piece of Mallorca, where you're surrounded by catalan, spanish, and where everything tastes like olive oil. Wonderfull. And the treat you receive is no longer just very nice, it's now friendly.

Last friday the bar had been open for two months already, and we celebrated it among wine and tortilla. We hope we'll celebrate there many more annivresaries.

Gesundheit!

CUPPING

Ja em coneixeu... Allà on vaig ho provo una mica tot, inclòs el refredat xino... I per tal de treure'm-el de sobrem, la Natalia ha decidit fer servir, a part de l'acupuntura, el "Cupping". Us ho explico a la meva manera i com jo ho vai entendre. Consisteix en utilitzar aquestes "copes" per tal de treure del cos el fred gripal que entra a l'organisme i flueix pels canals del cos fins arribar, per exemple, als pulmons... Ja us informaré si funciona o no. De moment us puc dir que és relaxant, tot i que al final m'han quedat 3 cercles marcats a l'esquena de record...

CUPPING

You know me... Wherever I go I try to get to know a bit of everything, including getting a chinese cold in this case... And in order to get ridd of it, Natalia is using, a part from acupuncture, "Cupping". I'll explain it to you in a simple way, the way I understood it. It consists in using these "cups" in order to suck the cold air of the cold out of the body. The air that gets to the organism and flows through the body channels to reach, for example, the lungs... I will let you know if it works or not. Right now I can only tell you that it is really relaxing, although I now have three circles on my back...

TAI JI: L'EVOLUCIÓ

La broma habitual entre els practicants de Taiji és que quan fa uns deu anys que practiques aquesta art marcial, ja es pot dir que ets un bon principiant... O sigui que no em classificaré. De totes maneres, si us puc dir que després de dos mesos de classes, hi ha hagut certa evolució i millora. I si fa un més feia broma sobre el fet que m'estic convertint en una potencial màquina de matar, ara, encara que potser sigui accidentalment, es pot dir que ja ho sóc! Aquí teniu el progrés, classe de Tai Ji amb espases!

TAI JI: EVOLUTION

The usual joke within Taiji followers is that afetr 10 years, you can call yourself a good beginner... So, I will just not classify myself. Anyway, I can tell you that after two months taking lessons, there's been certain evolution and improvement. And if a month ago I joked about the fact that I was a potential killing machine, now, even if it's just accidentally, we could say that I already am! Here you have the progress, Tai Ji with swords!

CLASSE D'ESPANYOL EN XINÈS

A l'hora d'aprendre un idioma a l'estranger, una de les millors maneres de practicar el que s'apren a les classes matinals, és aconseguir un intercanvi lingüístic, on tu ensenyes la teva llengua materna i la persona del país t'ensenya la seva. Tots sabem que hagués preferit donar classes de català, però encara tinc molt camí a fer abans els xinos entenguin la rellevància de la nostra llengua ;)

O sigui que avui he començat a donar classes d'espanyol a una amiga de la meva professora (a la foto a segon pla), i el meu company de classe, coreà a la seva germana. I només hem fet classes d'espanyol. I direu, què en trec jo? Doncs que la noia comença des de zero, zero, amb la qual cosa, les classes són íntegrament en xino! :)

Esperem veure resultats ben aviat, tant per part seva, com per la meva!

SPANISH LESSOSN IN CHINESE

When willing to learn a language abroad, one of the best ways to practice what you have learnt during your morning lessons is to find a language partner. So you teach that person your mother tongue, and that person teaches you, in this case, chinese. We all know I would rather teach catalan, but I still have a long way to go before chinese understand the importance if our language ;)

So, today I started teaching spanish to my teacher's friend (in the picture the one in the back), and my class mate, korean to her sister. All the whole class was in spanish. And you'll say: what do you get from all this then? Well, she starts from the very beginning, so the whole lesson was in chinese! :)

We hope to see improvement soon, from her and from me!

MANS

Les mans diuen molt sobre la vida de les persones. Áquesta dona m'explicava com arribar fins al seu poblat en un mapa.

HANDS

Hands say a lot about people's lives. Here, this woman was trying to tell me how to reach her village with this map.

ÒPERA XINA

De fet més que pura òpera clàssica xina va ser una mena de show combinat amb òpera. Força entretingut (per tenir una referència d'òpera xina clàssica vegeu: Farewell my concubine).

No en faré cap comentari positiu ni negatiu. És simplement diferent. Tot, el concepte d'òpera i també com es viu des del públic. Us en poso un petit fragment i opineu.

Vagi de gust!

CHINESE OPERA

In fact, it wasn't pure chinese classical opera. It was some kind of show combined with chinese opera. Very entertaining (to see what classical chinese opera is, watch "farewell my concubine"). I'm not going to make any positive or negative comment about it. It is just very different. Everything, the opera concept and even the way audience responds to it. Here you have a small fragment and you give me your opinion.

Enjoy it!

PESCA AMB CORMORANS

Fascinant! Aquells que coneixeu la meva passió pels documentals entendreu perquè escric sobre aquest tema. Ho havia vist mil vegades als reportatges de National Geographic i ho trobava apassionant. És un mètode de pesca ancestral, de segles d'història. Té un punt de crueltat, tot s'ha de dir, però és molt impactant. La tècnica és la següent:

el pescador es desplaça pel riu amb una barqueta de bambú que empeny amb una canya també de bambú. L'acompanyen els seus ocells domesticats, cormorans, també anomenats corbs marins. Llavors el pescador llança un dels corbs a l'aigua. El pescador colpeja l'aigua amb el bambú per donar el tret de sortida a l'ocell que immediatament se submergeix. En menys de mig minut l'animal surt a la superfície amb un peix al coll. El punt cruel del que us parlava és que l'animal porta un cordill lligat al final del coll que li estreny l'esòfag i impedeix que es pugui empassar la captura. Llavors el pescador treu el cormoran de l'aigua i li fa vomitar el peix. És un espectacle, però a part, és apassioant veure amb quina velocitat i eficàcia pesquen aquests animals.

CORMORANT FISHING

Fascinating! Those who know my passion for documentaries will understand why I post this article. I had always seen it in National Geographic docs and I always thought it was amazing. It is an ancient way of fishing with centuries of history. It has a cruel aspect I have to say, but it is very shocking. The technique is as follows:

The fisherman goes down the river on a small bamboo boat that he pushes with a long bamboo stick. He works with his Cormorants. Then, the man grabs one of the birds and put it in the water. Splshing the water with the bamboo, he indicates the animal it can start, and it immediately dives. In less than half a minute the bird is back at the surface with a fish in its throat. And there it's where I tell you it is a bit cruel. The cormorant has a thread around the lower part of its neck so he can't swallow the catch. Then the fisherman gets the bird out of the water and makes it vomit the fish. It really is spectacular, but it is even more fascinating to see how fast and with which eficiency these birds fish!

LA MEVA PROMESA

Sí, us ho he de confessar. Estic promès. Ho sé, us ho hauria d'haver dit abans, però tot ha passat molt ràpid...

Dilluns a la tarda després de visitar les terrasses d'arròs de Longsheng vam visitar un "poblat" Yao. La visita va consistir en un creuer pel riu, al llarg del qual podíem veure diferents escenes de la vida quotidiana d'aquest poblat i fins i tot d'altres poblats.

En un dels trams la barqueta de bambú que veieu a la foto es va acostar a la nostra, i les dues noies es van posar a cantar. Nosaltres vam respondre també cantant. I llavors de sobte, la noia que té una bola a la mà, me la va llançar. La bola que veieu a l'altra fotografia... Sense saber ben bé què significava, la vaig agafar al volt. Més tard vaig descobrir que és tradició que quan a una noia li agrada un noi li llança la bola, i si ell l'agafa significa que l'atracció és corresposta i a la llarga es casen...

Total, sí, estic promès amb una noia Yao de qui no en sé ni el nom... ja ho veieu, qui no lliga aquí és perquè no vol! ;)

MY FIANCÉE

Yes, I confess, I'm engaged. I should have told you before, I know... But it all happened so fast!

Monday afternoon, after visitng the rice terraces at Longsheng, we headed to a "Yao village". The visit consisted in a cruise along the river where we could see scenes of the daily life of the Yao people.

At one point, the bamboo boat you see on the picture approached ours. The two girls you see started to sing and we answered them singing too. And the, all of the sudden, the girl holding a ball threw it to me. The ball you also see on the other picture. No really knowing what was going on, I caught it. Aftewards I was told that there, when a girl likes a guy, she throws him the ball, and if he grabs it, that means he likes her back and afterwards they will probably get married...

So, well, now I am engaged to a Yao girl whose name I don't know... You, if you can't find a girlfriend here, it's only because you don't want to! ;)

SENYOR CONDUCTOR LA BOTZINA!

Tot i que he de dir, d'entrada, que no he vist gaires accidents de tràfic (toquem fusta), els nostres estàndars de conducció no tenen res a veure amb els xinesos! Però res de res! Aquí en teniu un petit exemple. A les fotos veureu clàrament com respecten a Xina els sentits de circulació i les línies de separació... Bàsicament no les respecten. Aquí el més important tenir un bon clàxon per advertir de la teva presència!

Ara fa riure, però el dia que anàvem cap al riu, se'ns va tallar la respiració... El nostre conductor s'estava adormint, i les nostres guies no semblava que hi donessin massa importància, així que em vaig posar a parlar amb el conductor, que passava de les meves preguntes olímpicament... Veient que la conversa no anava massa bé, però que continuàvem estan en risc de patir un accident, vaig decidir posar-me a cantar al seu darrera! I què voleu que us digui, la majoria direu que el meu to de veu irritant va impedir que s'adormís. Jo crec que va quedar tan fascinat per la qualitat de la meva interptetació que es va despertar de cop! La qüestió és que vam arribar a port!

Per cert, atenció com passa d'aprop la furgoneta!

WATCH OUT! A CHINESE DRIVING!

Firstly i should say I haven't seen many accidents so far (let's cross our fingers), but I can tell you now that our driving standars don't match theirs at all! Here you have a little example. In the pictures you will clearly see how much they respect the lines and driving ways. They just don't! here it is way more important to have a good claxon to tell the others you're coming!

Now I laugh, but I can assure you that the day we were driving to the river I wasn't almost breathing. Our driving was totally falling asleep. And seeing our guides didn't seem to give that much of importance I decided to go talk to him... He couldn't careless about what I was trying to say, so the conversation was soon over... Nevertheless, we were still in danger! So I decided to sit right behind him and start singing... Yeah, most of you will say that due to my irritating voice he couldn't sleep. I really believe he was so fascinated by my singing capacity that he woke up! Well, the point is we made to the river.

By the way, pay attention on how close the van passes.

LONGJI TITIAN, LONGSHEN

Longshen es troba entre les muntanyes de la vall del riu Rongshui, a 2 hores de Guilin. Longshen està habitat en la seva majoria pel poble Zhuang i viuen en cases tradicionals de fusta. Es dediquen principalment a l'agricultura i ara al turisme.

La zona està plena de pobles i poblets per visitar fent hores i hores de camí a través de les muntanyes, però el que ha fet famós aquest indret són les terrasses d'arròs que es poden veure per tota la muntanya.

Tot i que en aquesta època de l'any les terrasses no tenien massa aigua ni eren verdes, val la pena veure com s'ha modificat el paissatge i com aquí s'aprofita el terreny per cultivar arròs quan d'entrada sembla impossible a causa de les pendents.

LONGJI TITIAN, LONGSHEN

Longshen is found among the mountains around de the Rongshui river Valley, 2 hours away from Guilin. Longshen is mainly inhabited by Zhuang people, who live in traditional wooden houses. They work mainly in the agriculture and now for turists.

The area is full of little villages to visit, and you can reach them by walking for hours across the mountains, but what really made this place famous is the rice terraces you will see in all the mountain.

Although at this time of the year the terraces didn't have much water and were no really green, it is worth it to see how the landscape has been modified and how they manage to use the ground to grow rice even when it looks impossible.

GUILIN

Famosa pels seus massissos kàrstics, aquests turons rodegen tota la ciutat i fins i tot se'n troben al bell mig, omplint-la de verd. De totes maneres aquestes formacions rocoses es concentren sobretot al Sud de la ex capital de província al llarg del riu Li.

Guilin significa "bosc d'osmanthus", uns arbres d'aroma agradable que acompanyen el recoregut del riu.

El cert és que la fotografia no s'acosta ni de tros al què realment percep la vista en directe. La raresa d'aquestes muntanyes rodejades d'aigua, amb aquestes formes arrodonides tan diferents del nostre entorn natural omplen aquest lloc d'una autenticitat exitant. És un veritable plaer per la vista.

La ciutat és una de les més boniques que he visitat fins ara. Per les muntanyes que l'omplen i l'envolten, el riu que és vida i on la gent hi fa vida, la vida nocturna, el clima... Als ulls d'un occidental crec que és exotisme pur. Val la pena fer-hi una visita...

GUILIN

Famouse for its karstic massives, these hills surround the city and even fill it, giving it a beautiful touch of green. Anyway, these rock formations are more concentrated at the south of this former province-capital and along the river Li.

Guilin means "Osmanthus forest", and this kind of tree of singular perfume follow the river course through the city.

The truth is photography isn't capable of explaining what the human eye sees in reality. The rareness of these mountains surrounded by water and their round shapes so different to the ones we know, give this piece of earth a very special authenticity. It's a real pleasure for the eyes.

The city is one of the most beautiful I have visited so far. Because of its mountains, the river, its night life, the weather... To any occidental I think it's pure exotism. It's worth it a visit.

GUILIN

INCREIBLE

SANT JORDI A LA XINA

No, ni paradetes amb llibres, ni roses, ni autors firmant bestsellers... res d'això. És més, ha plogut una bona estona. I sabeu què? he tingut un dia fantàstic! Sí, evidentment he pensat molt en la meva terra, els meus i les nostres tradicions i festes. Però els vostres missatges, e-mails i trucades m'han fet sentir encara més especial que si fos a casa, pel fet d'estar tan lluny i que la gent es recordi de tu. Així que he decidit exportar una de les nostres millors festes a la Xina, hi he comprat unes quantes roses per regalar-les! Una de dues, o bé han entès el que intentava explicar, o bé pensen que estic deseperat... :) I ja veieu la recompensa, he sopat acompanyat de dues belles dames amb qui he passat un vespre genial, feia temps que no reia tant! Per cert, a l'Alicia ja la coneixeu, la meva colega i amiga de passadís i companya de Tai ji. La noia del meu costat és la Natalia que, avui per segona vegada, m'ha torturat una estona amb les agulles d'acupuntura. ;)

La segona foto... Doncs m'ha agradat moltíssim, què voleu que us digui. No sé si s'eperaven sortir al Blog així, però m'encanta, m'ha fet molta gràcia, i és una petita representació de les felicitacions d'avui que m'han ajudat a passar un St. Jordi com a casa!

Gràcies a tots!

SANT JORDI (My name's day/ the international day of the book and rose) IN CHINA

No, there were no stands with books, no roses and no authors signing bestsellers... I'll tell you even more, it rained for quite a long time today. And you know what? I had a great day! Yes, I obviously thought a lot about my hometown, my people, our traditions and festivities. but all your messages, e-mails and calls made me feel even more special than if I had been home. Because when you're so far away, it means a lot that people think about you. So I decided to export one of our best celebrations to China and I bought some red roses to give away and at the same time explain the meaning of it. They either understood what I was trying to do, or they thought I am really desperate... :) And well, you can see reward: I had dinner with these two beautiful ladies and we had a great evening. I think i hadn't laughed like that in a very long time. I really really appreciate it. By the way, you all know Alicia now, my friend and Taiji colleague. The girl sitting next to me is Natalia who, today for the second time this week, tortured me with the acupuncture needles. ;)

The second picture... What can I say, I just loved it. I don't think they were expecting to appear in my Blog dressed like that, but it made my day, and I think it is a good representation of all the congratulations I received today which helped have a Sant Jordi as if I were home!

Thank you all!

ACUPUNTURA

Tots coneixeu la meva afició per menjar... I què passa quan menges sense massa control en un país tan diferent durant dos mesos seguits? Doncs que l'estómac i el sistema digestiu en general et passen factura. Fa uns dies que no em trobo massa a l'hora (res preocupant), malestar general. I al final he decidit trucar la Natalia. Una noia colombiana encantadora (que vaig conèixer en un bar), metge, i que ha vingut a Xina a especialitzar-se/ conèixer la medicina xina, entre altres coses l'acupuntura. Avui, després de la feina, ha fet una visita a domicili, al meu domicili. M'ha mira, oscultat, m'ha palpat (l'estómac...), i ha confirmat que és una mica d'inflamació per coses del menjar, clima, etc... Total, que té solució ;). Però, aprofitant que ella treballa amb les dues medicines, m'ha proposat ajudar a la recuperació amb l'acupuntura, i he acceptat encantat! La veritat és que m'ha explicat tot el procediment i és interessant i quan ho proves i ho notes fins i tot lògic. Però us haureu d'esperar a la pròxima sessió (dijous), perquè us pugui explicar el procediment exacte. Perquè la veritat, si ho fes ara us enganyaria. De moment us deixo amb un parell de fotos dels meus braços i cames "agullats". A veure què tal funciona!

Salut!

ACUPUNCTURE

I guess you all know my love for eating... And what happens when you spend two entire months in such a different country eating many different things without any kind of control? Your stomach and the whole digestive system complains. So, these lasts days I've been feeling a bit down, very tired... Nothing to worry about. But in the end I decided to call Natalia, a very nice colombian girl I met in a bar. Natalia is a doctor, and she came to China to learn about chinese medicine and among other things, acupuncture. Today, after work, she came to visit me. She checked my pressure, she listened to my chest, she palpated my belly, and she diagnosed it was really just a problem of my digestive system adjusting to all the changes. So it has a solution ;).

However, since she uses the two kinds of medecine, she offered me to help the healing process with some acupuncture. I obviously accepted!

She explained me the whole procedure and how it works, and it is really interesting and when you try it and feel it it seems very logic. But you'll have to wait for our next session (next thursday) so I can tell you about it. Because, honestly, if I tried now, I would probably lie to you. For the moment I leave you with a couple pictures of my pierced arms and legs. We'll see how that works!

Stay healthy!

LA MASSACRE DE NANJING

Al 1937, Japó va començar una forta invasió a Xina, i aquell mateix any, l'exèrcit japonès va entrar a Nanjing, aleshores la capital. Seguint ordres del govern, la majoria de la població es va quedar a la ciutat, i un cop el govern ja havia fugit, l'exèrcit japonès va començar una massacre contra la població civil sense precedents. Es calcula que van morir al voltant de 300.000 persones.

Avui, aprofitant que feia un plujós i que l'hem començat veient com es cremava un edifici, hem visitat el museu de la massacre. No us explicaré ni les bestieses ni la majoria de coses que he vist. No està permès fer fotos, però crec que tampoc n'hagués fet, per respecte. El que si vull comentar és com m'ha fet reflexionar. Després de veure les atrocitats que es van arribar a fer (el museu és molt gràfic i molt, molt realista. Entre altres coses, mostren les fosses comunes amb els esquelets), de llegir els testimonis reals de supervivents i de llegir altres moltes bestieses que no es podrien ni mostrar, et planteges vàries coses. La primera: per què?!?!?!

I després de reflexionar una mica sobre les guerres, les víctimes i les injustícies del món, el fet de veure i llegir casos concrets, m'ha fet pensar una mica més enllà.

Fins a quin punt és manipulable la nostra ment? fins a quin punt seríem capaços nosaltres de prémer el gallet perquè ens ho ordenen? Mil·lers de persones van morir, però també mil·lers de soldats van assassinar, violar i torturar sense escrúpols a totes aquestes persones. Tanta mala gent hi ha al món? O sóm realment tan influenciables? Sóm les persones tan dèbils que sabent el que és correcte i el que no, o tan sols sabent que la vida és un dret inalienable, tot i així seríem capaços de matar per por a les represàlies o seguint ordres gairebé com si d'un joc o una feina es tractés? Evidentment vull creure que no, però no deixa de ser sorprenent, inquietant i molt dur pensar en el que es va arribar a fer i pensar que s'ha fet tantes vegades al llarg de la història de la humanitat. D'aquest tema se n'han fet estudis, pel·lícules (vuere DAS EXPERIMENT)... Però en fi, veure el poc valor que es va donar a les vides de tota aquella gent et fa sentir petit, molt petit... Què en penseu?

NANJING MASSACRE

In 1937, Japan started the invasion of China, and that same year they entered Nanjing, back then the capital. Following the government's orders, most of the civilians stayed in the city, and once the government was already out of it, the japanese army entered the city and started un unprecedented massacre against civilians. Around 300.000 people died.

Today, taking advantage of a rainy day, and inspired by the burning building I saw in the morning... We vsited the Massacre Museum. I'm not going to tell all the atrocities I saw... It is not even allowed to take pictures there, but I think I just would have not done it anyway, for respect. What I do want to talk about though, is how it moved me. After seeing many awfull things (it's a very graphic museum. They show some of the multiple-body graves the way they found them), reading the stories of some of the survivours and reading about other so horrible things they couldn't even show, many questions arise. The first one: Why?!?!?!?!

And after thinking for a while about wars, victims and unfair events happening around the world, the fact of reading and seeing specific cases, I thought a bit further.

Till which point is our mind manipulative? Till which point would each one of us be capable of pulling the triger just because it's an order? Thousands of people died, but also thousands of soldiers assassined, slaughtered, raped those people without scruples. There's really so many bad people in this world? Or are we really so easily influenced? Are we so, so weak that even knowing what's wrong and what's right or just knowing that life is an inalienable right, even so we would be capable of killing almost as if it was part of a game or a job? I obviously want to think the answer is no, but still it's shockingly surprising, disturbing and terrifying to think about what was done and that has happened many times during the history of humanity. This sort of topic has been part of studies, movies (check DAS EXPERIMENT)... But in any case, when you see that no value was given to those people's lives, you feel small, very small... What do you think?

UN DIA NEGRE

Normalment, hi hagi poca o molta contaminació, plogui o faci sol o plogui, obrir la cortina de l'habitació és sempre agradable. Avui, no. Aquí al vídeo i i foto podeu veure el que m'he trobat quan m'he llevat, un gratacels en flames... L'incendi a començat al pisos baixos hi ha anat pujant fins a dalt de tot, i per la manera i la velocitat en què s'ha cremat, ho ha passat prop de les escales o en algun lloc on corria l'aire... Ara ja està apagat, de fet no ha tardat massa. Però la imatge en directe ha estat brutal, i pensar en viure en aquell edifici encara més!

Nota informativa: l'edifici segueix desallotjat. Són les 19.20 i està completament a les fosques. Us mantindré informats.

Per cert, sí, ja ho sé... No sé perquè coi ho he gravat en vertical, ara no ho sé posar horitzontal! jejeje

A DARK DAY

Normally, either with smog or without, in a sunny or rainny day, staring out the window when I waske up feels good. Not today. In the video and picture you'll see what I found today: a burning skyscraper! The fire started in the lower floors and it fast grew up to the top ones. And by the line it followed and the speed it had, it must have taken the staircase way or somewhere that worked as a wind pipe. because it was fast and somehow structured. The fire is totally extinguished now. In fact it didn't last very long (as far as I could see). But watching it in live was brutal, and just thinking living there even more!

Note: It's 19.20 and the building's lights are all off. Noone there tonite. I'll keep you posted.

By the way. I know... why the hell did I recorded it like that if I can't put it straight... hahaha

GENT MACA

Aprofitant que la cosina de la Cintia, que viu a Shanghai, es va desplaçar a Nanjing amb dos amics per passar el cap de setmana, la seva tieta ens va convidar a sopar a un dels seus restaurants. Em sembla que poques vegades he vist restaurants tan grans... Però em va semblar de mala educació fer fotografies. :) Total, un sopar fantàstic i una companyi immillorable, una gent molt maca.

NICE PEOPLE

This weekend Cintia's cousin, who's living in Shanghai, came to Nanjing with a couple friends. And since the family was more or less united, her aunt invited us all for dinner in one of her restaurants. I think I can't remember the last time I saw such a big restaurant... But I felt it was a bit unpolite taking pictures of it. :) In any case, dinner was great and so was the company. It's nice to meet people like this!

MOMENT YUAN

Tots sabem que els catalans sóm una societat força escatològica. Doncs al meu Blog no hi podia faltar un article que tractés aquesta dimensió de la meva persona en el context xinès. Alguns diran que rebaixa una mica la meva intel·lectualitat i la del meu blog ;), però crec que l'anègdota és força divertida i, en època de crisis, li treu rellevància a aquests diners que tants mals de caps ens donen.

Hem de tornar al 04 d'abril, a les 6.30 del matí, apunt de començar el trajecte de 7 hores fins a HuangShan. Sí, 7 hores... Conscient de les limitacions de l'autobús (entre altres coses no disposava de serveis), vaig intentar pressionar el meu sistema digestiu per tal que no em donés sorpreses durant el trajecte. I he de dir que és sorprenent el poder de la ment sobre la resta del cos quan és qüestió de necessitat. Vaig sortir disparat cap al primer bany públic que vaig trobar. Acostumat també als lavabos públics xinesos, que també tenen certes limitacions (per exemple no hi ha porta...), vaig actuar amb rapidesa i eficàcia. Com que sé que tots coneixeu el procediment, me'l saltaré.

... I després d'haver perdut ben bé mig quilet, espero que tots sabeu quin pas ve! I "voilà", problemes. La falta de porta és superable, la falta de paper fi... Sí, tots pensareu, en Jordi, acostumat a aquestes inclemències d'un país tan diferent i essent un bon turista, segur que portava el típic paquet de cleanex a la butxaca. El vaig buscar i buscar, però res. Lúnica cosa que vaig trobar al fons de la butxaca va ser la cartera... La meva profunda catalanitat em privava d'obrir-la ;) , però l'evidència al fons de la "tassa" em va convèncer ràpidament. Era el primer dia de viatge, i a la cartera només hi tenia bitllets de 100 yuans. Molts diners aquí, impensable! Però llavosr vaig veure la llum! I la llum era verda, vella... Però molt suau! Un vell bitllet d'un Yuan (uns 13 cèntims)!

La resta és història... I ja ho veieu. Viure a Xina és barat, però tot i així no aconsegueixo estalviar. Jo, els diners, o mels gasto o me'ls passo pel...

YUAN EXPERIENCE

We all know that catalans are a pretty eschatological society. So in my Blog sooner or later there had to be an articl that dealed with this dimension of my personality in the chinese context. Some might say it takes out the intellectuality of my blog ;), but I really think the anegdote is funny and in this crisis environment it lowers the importance we often give to money.

We have to go back to April 4th, at 6.30 in the morning, ready to take the bus to HuangShan for 7 hours. yes, 7 hours! Aware of that and of the limitations of our bus (no toilette), I decided to put some pressure to my digestive system so it didn't give any unexpected surprises during the ride. And I have to say I was really amazed of how powerful my mind is to control the rest of the body in an imergency situation. In other words, I rushed out of the bus looking for a public wc. Also knowing the limitations of chinese public toilettes (acording to our standards: have no doors), I was fast and eficient. And since I know you all know what the procedure is, I'll skip it.

... A couple pound less later, I hope you all know what the following step is. Yeap, trouble! Another missing thing for the list: paper. But you will all say: Jordi, being so used to this sort of incovinience and used to travel as he is, he surely had that cleanex in his pocket... I looked and looked again, but nothing... The only thing I could find down there was my wallet. My catalanity was forcing me not to open it, but the evidence down the hole reapidly convinced me to! It was de beggining of our journey, so in my wallet there were only 100 yuan bills. And that here is a lot of money. No way! But then I saw the light! And the light was green, old, but very soft! Yes, I found an old on-yuan bill (13cents). The rest is history...

So you know. Lidfe in china is cheap, but even here I can't earn money. Here my moneys is used to buy things or to wipe up my...

DIUMENGE

De camí al Districte d'Art de Nanjing, que resulta que estava tancat, ens hem deixat perdre per un dels barris tradicionals de la ciutat. La vida al barri transcorre el diumenge talment com si fos dilluns. Les botigues obertes, la barberia plena i l'home que normalment arregla bicicletes... Doncs arreglant bicicletes. I tot i que, no ens enganyem, el diumenge a tots ens agrada descansar, (i que no ens ho canviïn!) tot plegat desprenia una sensació de tranquilitat i benvolguda monotonia que semblava que no fes falta que fos diumenge ni que esperessin el dia de descans... Una sensació molt curiosa.

SUNDAY

On our way to the Art District of Nanjing, which by the way was closed, we voluntarily lost ourselves in one of the traditional neighbourhoods of the city. There life goes on on Sunday as if it was Monday. Stores open, the haidressers full and that man who normally fixes bikes, fixing bikes... And eventhough we all like resting on Sundays (and it better stay like this!), you could feel in the air some sort of peace and welcoming monotony as if Sunday didn't care and it wasn't necessary that it came... A very weird sensation.

EL RIU YANGTSÉ AL SEU PAS PER NANJING

YANGTSÉ RIVER IN NANJING

EXPLORANT NANJING

Després d'unes quantes sortides de cap de setmana, toca repòs i exploració de la ciutat on visc... Sovint passa que allò que tenim més aprop és el que més desconeixem, i no pot ser.

Avui al matí hem fet una escapada al temple de la Roca del Lleó, on s'alça la torre Yuejiang. Actualment la torre serveix d'atracció i "museu" d'una de les dinasties més fructíferes de la història de la Xina, la dinastia Ming. A més, un cop a dalt es pot gaudir d'unes bones vistes de la ciutat i del riu Yangtse.

EXPLORING NANJING

After some weekend trips, it is time to rest and explore the city I live in... It usually happens that what is closer to us stays unknown, and it shouldn't be like that.

This morning we went to the Lion Rock Temple, where the we visited the Yuejiang Tower. Nowadays the Tower is used as a tourist attraction and as a "museum" about the Ming dinasty, one of the most fruitful dinasties in China's history. On top of that, once up there you can enjoy a nice view of the city's skyline and the Yangtse river.

LA "CULPABLE"! ;)

Dimecres al vespre quan vaig arribar a la meva habitació, després de sopar un farcellets de carn exquisits, em vaig trobar una agradable sorpresa. La Mei, la meva professora de xinès a Vic havia arribat a la ciutat i havia passat per l'hotel per donar-me una sorpresa mentre no hi era. La sorpresa me la vaig endur igualment quan vaig veure la nota que m'havia deixat, i immediatament la vaig trucar per poder-nos veure.

L'endemà vam anar a sopar aun restaurant que, amb aquells que vingueu, segur que visitarem, perquè em va encantar. I va ser un vespre molt especial i agradable, perquè si sóc a Nanjing i no a una altra ciutat és per recomanació de la Mei, i n'estic encantat. Total, que la vetllada va ser una barreja d'agraïment per part meva i d'orgull de veure que hi estic tan bé per part seva... Gràcies Mei!

THE ONE TO "BLAME"! ;)

Wednesday evening when I came back to my dorm after eating some very tasty meat dumplings, I found a very nice surprise. Mei, my chinese teacher in Vic was in the city and came to my hotel to give me a surprise while I was away. I was very surprised anyway when I found the note she left me, and I called immediately so we could meet.

Next day we went for dinner to a restaurant where, with those who finally come to visit, we will go to, because I really liked it. It was avery nice and special evening, because if I am in Nanjing and not somewhere else, it is because of her advice, and I'm really happy with the choice. In other words, the evening was a mixture of gratitude from my part and pride from hers because she saw that I really enjoy my stay here...

Thanks Mei!

HUANG SHAN

BAMBÚ

Fa ja alguna setmana, en una de les fotografies de Shanghai, apareixia una bastida de bambú i comentava breument la gran resistència d'aquest material. Doncs bé, convé afegir, apart de la gran resistència, una extraordinària flexibilitat, tal i com podeu veure a la foto.

I ja de pas, aprofito per comentar que més impressionant que la força del bambú és la força d'aquests homes que pugen amb les seves espatlles o bé aquells qui no volen caminar o bé allò que posteriorment es pot comprar als albergs al cim de la muntanya. Aquí sí, amb raó tot és car...

BAMBOO

Some weeks ago, in one of the pictures of Shanghai, you could see a bamboo scaffold and I briefly commented its strength. well, now we need to add to that quality, another one: flexibility (as you might appreciate in the picture).

And at the same time, I take the chance to say that even more impressive than bamboo's strength is these men's strength! Just with their shoulders and the help of bamboo, they carry up the mountain either those who don't want to walk or the food and drinks you can buy at the hostels once at the top. Here, the food does have a reason to be expensive...

BUSCA BUSCA!

A veure qui troba les escales! Si cliqueu la foto la podeu ampliar...

SEEK SEEK!

Let's see who finds the stairs first! You can enlarge the picture by double-clicking on it....

UNA MICA DE ROMANTICISME

Tal i com diu la banda sonora de "4 bodes i un funeral", l'amor és a tot arreu. I el romaticisme també és molt present a Xina... I deixeu-me que un critiqui una mica abans d'explicar-vos de què es tracta (tot i que ja ho veieu a la foto). Sona una mica com el dia de la mare o Sant Valentí... Vaja, aquell tipus de tradicions que la majoria no sabem ben bé d'on surten, però que ens acaben escurant la butxaca... Ara, tots aquells que sigueu fans d'ambdues festes, em podeu atacar públicament deixant-me missatges al blog. ;)

En fi, la tradició consisteix en pujar a la muntanya amb la parella i "encadenar" el vostre amor a la muntanya mitjançant un d'aquests candaus (que prèviament us han marcat per un bon preu) perquè duri per sempre... No em mal interpreteu, la veritat és que té la seva gràcia... És més, per això ho he fotogrfiat. És fins i tot bonic. Desafortunadament, a la muntanya i vam pujar tres, i candaus per tres, a Xina, de moment encara no en tenen....

A BIT OF ROMANTICISM

Four weddings a funeral's soundtrack says it: Love is all around. And romanticism is also very present in China... And let me criticise it a bit before I tell you what this is about (although you can tell by the picture), but it sounds a bit like the mother's day or Valentine's Day... One of those celebrations many of us don't know why they're there but that always make us spend some money... Now, those who do celebrate this two can publicly kill me by leaving all kinds of messages on my blog. ;)

Anyway, it consists in climbing the mountain with your loved one and seal your love using one of the lockers you see (previously marked paying some yuans) so your love lasts forever... Don't get me wrong, tha truth is it has its charm... Even more, that why I took the picture. I think it's cute. Unfortunately, we were three that day, and in China they still don't have threesome lockers...

MUNTANYA AMUNT? ESCALES AMUNT!

Doncs sí, pujar la Muntanya Groga et deixa realment sense respiració. I és que no només es tracta de caminar, es tracta de pujar-la graó rera graó! Sí, tal i com ho llegiu. No sé exactament si vam caminar 20, 19 o 25 km, però el que sí us puc dir és que els vam fer per escales! He de confessar que al principi és més aviat decebedor... Un altre cop té a veure amb la diferència cultural i el meu concepte de anar a la muntanya a caminar... Aquí t'has de senyir a les escales i amb prou feines en pots sortir. Però a la llarga, quan mires endavant, endarrera, als costats, i veus tot aquell seguit d'interminables escales, la muntanya s'omple d'una inquietant autenticitat que la fa molt especial i atractiva. Això sí, aquella nit vaig somiar que pujava escales, evidentment...

UP THE MOUNTAIN? UPSTAIRS!

Yes, the yellow Mountain leaves you breathless. Because you not only walk it up, you walk all the way up by stone stairs. Yes, exactly as you read it. I don't really know if that was 20, 19 or 25 km, all I know is we used the stairs! I have to confess at the begining it was a bit deceiving... Again that has to do with a cultural difference and the concept I have of going to the mountain for a walk... Here, you had to follow the stairs and you could hardlyever get away from them. But after a while, you looked up, down, left and right... You saw all those neverending-stairs and the mountain suddenly gained a intriguing authenticity that made it very special and atractive. In anycase, that night I dreamt about stairs...

MUNTANYA GROGA (HUANG SHAN)

Aquest cap de setmana ha estat el torn de la Muntanya Groga (Huang Shan). És símbol de Xina així com patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tot i que una imatge val més que mil paraules, i d'imatges en veureu moltes en el vídeo que ve més endavant, la veritat és la fotografia no aconsegueix captar la bellesa i grandesa d'aquesta serralada que, amb les seves formes, roques i la vegetació que, com pot, s'hi obre camí, et deixen sense paraules...

També et deixen sense alè... Però aquest detall, juntament amb alguns altres intentaré exlicar-los en diferents articles. Curiositats d'un cap de setmana que val la pena comentar! Ja em direu que us sembla!

YELLOW MOUNTAIN (HUANG SHAN)

This past weekend was the Yellow Mountain's turn. It's a chinese symbol and part the UNESCO World Heritage. Although an image is worth more than 1000 words (and you'll see many pictures in the upcoming video), the truth is photography can't really show the beauty and greatness of these mountains that, which their shapes, rocks and vegetation, leave without words...

And they also leave you out of breath... But this last detail along with some others I will try to explain them in several articles. Curiosities of a weekend I think they are worth a comment. You let me know what you think about it!