Com veig la crisi des de "El país". / How I see the crisis from "El país" (Spanish Newspaper)

Fa pocs dies, "fullejant" diaris a internet, vaig a anar a parar a una nova secció de "el país" que em va semblar prou interessant: (pre)parados. On la gent de la meva generació i dels voltants, explica la seva situació entorn la crisi. El resum és que, gràcies al moment que ens ha tocat viure, sóm una de les generacions millor formades de la història del país i, segurament, a causa d'aquest període de decadència, una de les més frustrades.

Hi ha qui explica la precarietat del qui treballa, per res, al país. N´hi ha que expliquen que senzillament és impossible trobar una oportunitat per poder demostrar que s'està preparat. També hi ha aquells qui expliquen que al final, després de molt buscar, van decidir emigrar... I llavors vaig pensar que també hi volia participar, representant aquells que a l'estranger sempre ens hi hem sentit bé, que ens hem volgut formar veient món, però que tot i que sempre hem pensat en tornar, veient el panorama, no sabem si podem o ni tan sols si ens hi atrevim. 

Així doncs vaig enviar la carta...

Fes un clic AQUÍ per llegir l'article.

Not long ago, going through several newspapers on the net, I came across a new section from "el país" ( a spanish newspaper) which I thought was pretty interesting: (pre)parados ( a word game between being educated and jobless ). There, people from my generations and those nearby, tell they're situation within the curent crisis. To summ up, the thing is thanks to the momment we lived in, we are one of the most prepared generations of the country's history and, due to this decadence periode we are going through, probably one of the most frustrated.

Some explain the precarious jobs they accept. Some others explain how impossible it is to be given an opportunity to prove you're ready and prepared. There are also those who explain that at the end, after a lot of searching, decided to emigrate... And then I thought I also wanted to participate, representing those who have always been fine living abroad and decided that wanted to learn by seeing the world, and although we always thought one day we'd be back, seeing the ituation, we don't know if we can or if we should even dare.

So I sent the letter...

Click HERE to read the article (only if you can read spanish)

Festa de Mitja Tardor / Mid-Autumn Festival / 中秋节

El Festival de Mitja Tardor és una festa popular de la collita celebrada pels xinesos i els vietnamites, que es remonta més de 3000 anys enrera i en el qual s'adorava la lluna ja durant la Xina de la Dinastia Shang. Se'l va anomenar en primer lloc Zhongqiu Jie (literalment "Festa de Mitja-Tardor") durant la Dinastia Zhou. La Festa de Mitja Tardor només té lloc el 15è dia del 8è mes del calendari xinès, que ve a ser setembre o octubre en el calendari Gregorià.

Ara bé, si no es disposa d'aquesta informació prèvia, per a qualsevol estranger, o almenys en el meu cas, la festa esdevé una pausa estranya entre setmana durant la qual la gent s'atipa d'uns pastissets (pastissets de lluna) més carregosos que el massapà, mentre observa focs artificials. La part més interessant de la festa és... que es recupera! És a dir, festa de dimecres a divendres, però diumenge passat i aquest cap de setmana, a treballar! No fos cas que ens mal acostumem... Així doncs, que tingueu un bon diumenge! Un servidor es posa a fer feina... 

Mid-Autumn Festival is a popular harvest festival celebrated by Chinese and Vietnamese people, dating back over 3,000 years to moon worship in China's Shang Dynasty. It was first called Zhongqiu Jie (literally "Mid-Autumn Festival") in the Zhou Dynasty. The Mid-Autumn Festival is held on the 15th day of the eighth month in the Chinese calendar, which is in September or early October in the Gregorian calendar.

However, if previously don't have this information, the festival looks to any foreigner, at least to me, like a weird break in the week, that people use to eat mooncakes (denser than marzipan) while they stare at the fireworks. The most interesting thing about the Festival is... that we need to make up for it! So to say, we had holidays from wednesday to friday, but last sunday and this weekend everyone back to work! To avoid us getting used to the word holidays... All this said, I hope you have a nice sunday! Meanwhile, I'll get back to work...

Pastís de lluna

Una visita inesperada, habitual / Un unexpected frequent visitor

Entrar a viure en un pis de lloguer sempre porta sorpreses i noves coneixences... Seria d'agraïr, però, que aquestes noves coneixences arribessin en forma de veïns que et venen a demanar una mica de soja (que aquí s'estila més que la sal), o en forma de comptador del gas. Però no, el nostre nou visitant, ara ja una mica massa habitual, ni tan sols toca el timbre, no avisa i deduïm que entra per la finestra, tot i que encara no ho hem verificat. El cert és que no fa soroll i mai es queda gaire estona, i potser amb el temps li agafarem confiança i fins i tot li posarem nom. De moment, als vespres tenim les finestres tancades i continuem esperant que les visites entrin per la porta, tot i que si algun dia aquesta toca el timbre...

Enetring to a rented flat always carries surprises and new faces... I would be greatful though, if these new faces were neighbours asking for a bit of soya sauce (here much more common than salt), o the gas guy. It's not the case. Our new visitor, a bit too frequent lately, doesn't even ring the bell, doesn´t call in advance and, we think, comes through the window, although we haven'te verified that yet. The truth is, it´s not noisy and it never stays for too long, and maybe with time we will learn to trust it and maybe give it a name. For the time being, at nights we keep the windows closed, and we continue to expect our visits at the front door, although if this one ever rings the bell...

Ratpenat 1

Ratpenat 2

Tornem a començar / New Beginning

Ahir em vaig dutxar tres vegades amb aigua freda: la primera per despertar-me i posar-me en marxa; la segona després de dinar per terure'm la suor i anar a treballar; la tercera tornant de treballar, altre cop per resfrescar-me i sortir a sopar. Avui m'he dutxat amb aigua calenta i mentre teclejo em prenc un tè calent. D'un dia per l'altre, la temperatura ha passat dels 35 als 19 graus. I és que així és la Xina: un país canviant, en moviment, extrem i de contrastos. I això intento fer jo, adaptar-me al canvi, als contrastos i als extrems.

Així doncs, amb doble dosi de Vitamina C per fer front a aquests canvis de temperatura, amb un sistema nou per fer la pirula al bloqueig del meu bloc, i amb moltes ganes, torno a començar aquest espai que ja fa molt vaig deixar pausat.

I torno a començar des d'un nou espai. Fa cosa de dos mesos vaig deixar la meva petita habitació de la residència universitària per fer vida en un pis compartit i així endinsar-me més en l'entremat social d'un barri xinès. Per això, avui, torno a començar presentant-vos el meu barri.

Espero que us agradi tant com a mi!

Yesterday I had three cold showers: the first one to wake up and start my day; the second the get rid of the sweat and go to work; the third to refresh myself again and get ready to go for dinner. Today I had a hot shower and while I type I sip some hot tea. In a day the temperature dropped from 35 to 18 dregrees. And that's China: an always changing country, in movement, extreme and full of contrasts. And that's what I try to do, to adapt to the change, contrasts and extremes.

So, with a double dose of Vitamin C to avoid a cold due to these temp. changes, armed with a new software to jump over the blocking systems, and with a lot of enthusiasm I start again this space that long ago I left in stand by.

And I start also from a different space. A couple months ago I left my little room at the dorms to start a new life in a shared appartment and this way go deeper in experiencing Nanjing, getting to know better the neighbourhood I live in. There for, this new beginning starts by introducing you to my new neighbourhood.

I hope you'll like it as much as I do!