5.3.09

NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES

Diuen que a la vida s'apren a base "d'hòsties", i perdoneu l'expressió, però no hi ha veritat més gran que aquesta quan d'aprendre xinès es tracta! Al mateix temps, tampoc hi ha manera més "ràpida" i eficaç d'aprendre un idioma... Viure aquí no és tant sols un estimul visual cosntant de contrastos, sinó també un continuo de sensacions extremes: l'aufòria total de veure que ets capaç de comunicar-te en una llengua tan complicada, i la frustració de veure que no t'és possible articular el mot més senzill... La qüestió és agafar-s'ho amb filosofia, somriure, i llavors vius moments com aquests:

04/03/09: Tres companys de classe (la Patricia de Suïssa, la Cintia de Brasil, i en Jordi, un servidor) entren al restaurant més proper a les aules per fer un mos abans de les classes de la tarda. La carta és senzilla, tot de plats ben explicats en xinès, i en anglès, i al costat un número... Tot deliciós! Però, no donant-nos per satisfets, de postres, volíem maduixes! Vet aquí el moment de posaren pràctica el nostre extens vocabulari!


- Women yao CAO MEI ( Volem maduixes)


De seguida vam notar certa incertitut en la mirada del cambrer, però nosaltres vam insistir. Una mica sorprès, ens va demanar alguna cosa com: 1, 2, 3? I llavors vam ser nosaltres qui vam fer cara de sorpresos pensant:

- Preten que ens partim una maduixa entre tres?

Després de molt batallar vam aconseguir que ens mencionés la possibilitat de demanar un perol sencer! I satisfets "d'haver-nos entès" vam exclamar:


- HAO DE! (Ok, molt bé!)


Les maduixes van tardar ben bé mitja hora. Però no vam gosar qüestionar el cambrer, perquè per tots era sabut que les maduixes en aquest restaurant són fresquíssimes i de primera qualitat. Al cap de mitja hora, el cambrer va tornar... Amb unes maduixes un pèl curioses... Les que veieu a la foto! :)

Aparentment ell va entendre:


- CHAO MIAN. (fideus)


Després de molt riure per no plorar, vam buscar el foradet que havíem deixat per les maduixes i ens vam empassar els fideus juntament amb l'orgull. Vam arribar a la conclusió que ens havia entès però que realment volia vendre'ns els fideus perquè sabia que no li diríem que no, i sobretot perquè no tenia maduixes (això ens agradaria creure vaja). Però sigui com sigui 10 minuts més tard vam tornar a classe amb una lliçó d'humilitat i conscients que amb aquest idioma com amb tot, com més aprens, més t'adones que no saps res! Bon profit!


I JUST KNOW I KNOW NOTHING


It is said that in life we learn by making mistakes, and is a total truth when we talk about learning chinese! But that is the "fastest" and most efficient way to learn the language... Living here isn't just a constant visual stimulation of contrasts, it also means coming to lots of extrem sensations: from being extremely excited when you see you can communicate in such a difficult language, to the frustration of seeing you can't pronounce the easiest word... all you can do in that last case is to accept it with a smile and learn from situations like the following:


04/03/09 Three classmates (patricia from Switzerland, Cintia from Brasil, and myself) headed to the closest restaurant near the school to have something to eat before starting the afternoon lessons. The menu is simple: Everything explained both in chinese and english, and right next to it a number to order it. Everything was delicious. But, not feeling totally satisfied we decided we wanted strawberries! Time to put in practice our super Vocab!


- Women yao CAO MEI! (We want strawberries)


The waiter looked kind of puzzled, but we insisted... He continued asking us something like: 1, 2, 3. And the it was us who were astonished thinking he was telling us to share a strawberry! We kept insisting, till he mentioned the possibility to get a bowl! Then we all exclaimed in happyness:


- HAO DE (Ok, good!)


It took us half an hour to get the strawberries, but we didn't want to ask the waiter, because it was known by all that that restaurant had the best strawberries and the freshest ones, so who knows... The he came back with a kind of strawberries that looked different to us: the ones you see in the picture! :)

Apparently he undesrtood:


- CHAO MIAN (Fried Noodles)


After lots of laughs, denying tears... we looked for the hole we were keeping for the berries, and we swallowed the noodles along with our pride. We got to the conclusion he did understand us, but knowing we wouldn't refuse that dish he brought us noodles because he didn't have strawberries (well, that's what we want to believe :) ). In any case, 10 minutes later we went back to class humbly and with the lesson learnt: The more you learn, the less you know! Enjoy!

5 comentaris:

  1. Hola guapo!!!

    Jajajajaja!
    Ostres quines maduixes mes tunejades!
    Sort que has escrit, que ja ens pensavem que t'havien abduit els xinos! Ja sabia jo que faries amics rapid..
    Per cert, tenim una cosa que comentar-te....
    Un petó
    Suli

    ResponElimina
  2. Ieppp!

    I aquesta cosa que t'han d'explicar només poden fer-ho en persona (o això m'han dit a mi). Jo ho sabré d'aquí a 10 dies, però tu... fins a l'estiu que no et vinguem a veure... a mi la curiositat em mataria. Tu insisteix i que xerrin pel blog!!!

    Ptó ninu!

    ResponElimina
  3. Bondia al mati!!
    Tu sort que no les vas demanar amb nata!!pq fideus amb nata i suc de taronja!!!buaaa una bomba nuclear!!
    Jajaja aquesta la suli!!La xafardeira la portem tots a la sang!!
    Sra anonim ens veiem d'aqui una setmaneta!!kina iluuuu.
    Kuidat Jorx!

    ResponElimina
  4. Tan bo com sempre! Espero que en tinguis moltes d'anècdotes d'aquestes per anar explicant! M'encanten! Molts petons preciós, i gràcies per compartir aquest temps amb nosaltres!

    ResponElimina
  5. Suli i Roma!!!!! Que us caseu? Mmmmmmmmmm. Truque-me! Us truco? No és veritat oi? Sabeu el que puc arribar a patir si m'he d'esperar fins l'estiu?

    ResponElimina