MUNTANYA AMUNT? ESCALES AMUNT!

Doncs sí, pujar la Muntanya Groga et deixa realment sense respiració. I és que no només es tracta de caminar, es tracta de pujar-la graó rera graó! Sí, tal i com ho llegiu. No sé exactament si vam caminar 20, 19 o 25 km, però el que sí us puc dir és que els vam fer per escales! He de confessar que al principi és més aviat decebedor... Un altre cop té a veure amb la diferència cultural i el meu concepte de anar a la muntanya a caminar... Aquí t'has de senyir a les escales i amb prou feines en pots sortir. Però a la llarga, quan mires endavant, endarrera, als costats, i veus tot aquell seguit d'interminables escales, la muntanya s'omple d'una inquietant autenticitat que la fa molt especial i atractiva. Això sí, aquella nit vaig somiar que pujava escales, evidentment...

UP THE MOUNTAIN? UPSTAIRS!

Yes, the yellow Mountain leaves you breathless. Because you not only walk it up, you walk all the way up by stone stairs. Yes, exactly as you read it. I don't really know if that was 20, 19 or 25 km, all I know is we used the stairs! I have to confess at the begining it was a bit deceiving... Again that has to do with a cultural difference and the concept I have of going to the mountain for a walk... Here, you had to follow the stairs and you could hardlyever get away from them. But after a while, you looked up, down, left and right... You saw all those neverending-stairs and the mountain suddenly gained a intriguing authenticity that made it very special and atractive. In anycase, that night I dreamt about stairs...