MOMENT YUAN

Tots sabem que els catalans sóm una societat força escatològica. Doncs al meu Blog no hi podia faltar un article que tractés aquesta dimensió de la meva persona en el context xinès. Alguns diran que rebaixa una mica la meva intel·lectualitat i la del meu blog ;), però crec que l'anègdota és força divertida i, en època de crisis, li treu rellevància a aquests diners que tants mals de caps ens donen.

Hem de tornar al 04 d'abril, a les 6.30 del matí, apunt de començar el trajecte de 7 hores fins a HuangShan. Sí, 7 hores... Conscient de les limitacions de l'autobús (entre altres coses no disposava de serveis), vaig intentar pressionar el meu sistema digestiu per tal que no em donés sorpreses durant el trajecte. I he de dir que és sorprenent el poder de la ment sobre la resta del cos quan és qüestió de necessitat. Vaig sortir disparat cap al primer bany públic que vaig trobar. Acostumat també als lavabos públics xinesos, que també tenen certes limitacions (per exemple no hi ha porta...), vaig actuar amb rapidesa i eficàcia. Com que sé que tots coneixeu el procediment, me'l saltaré.

... I després d'haver perdut ben bé mig quilet, espero que tots sabeu quin pas ve! I "voilà", problemes. La falta de porta és superable, la falta de paper fi... Sí, tots pensareu, en Jordi, acostumat a aquestes inclemències d'un país tan diferent i essent un bon turista, segur que portava el típic paquet de cleanex a la butxaca. El vaig buscar i buscar, però res. Lúnica cosa que vaig trobar al fons de la butxaca va ser la cartera... La meva profunda catalanitat em privava d'obrir-la ;) , però l'evidència al fons de la "tassa" em va convèncer ràpidament. Era el primer dia de viatge, i a la cartera només hi tenia bitllets de 100 yuans. Molts diners aquí, impensable! Però llavosr vaig veure la llum! I la llum era verda, vella... Però molt suau! Un vell bitllet d'un Yuan (uns 13 cèntims)!

La resta és història... I ja ho veieu. Viure a Xina és barat, però tot i així no aconsegueixo estalviar. Jo, els diners, o mels gasto o me'ls passo pel...

YUAN EXPERIENCE

We all know that catalans are a pretty eschatological society. So in my Blog sooner or later there had to be an articl that dealed with this dimension of my personality in the chinese context. Some might say it takes out the intellectuality of my blog ;), but I really think the anegdote is funny and in this crisis environment it lowers the importance we often give to money.

We have to go back to April 4th, at 6.30 in the morning, ready to take the bus to HuangShan for 7 hours. yes, 7 hours! Aware of that and of the limitations of our bus (no toilette), I decided to put some pressure to my digestive system so it didn't give any unexpected surprises during the ride. And I have to say I was really amazed of how powerful my mind is to control the rest of the body in an imergency situation. In other words, I rushed out of the bus looking for a public wc. Also knowing the limitations of chinese public toilettes (acording to our standards: have no doors), I was fast and eficient. And since I know you all know what the procedure is, I'll skip it.

... A couple pound less later, I hope you all know what the following step is. Yeap, trouble! Another missing thing for the list: paper. But you will all say: Jordi, being so used to this sort of incovinience and used to travel as he is, he surely had that cleanex in his pocket... I looked and looked again, but nothing... The only thing I could find down there was my wallet. My catalanity was forcing me not to open it, but the evidence down the hole reapidly convinced me to! It was de beggining of our journey, so in my wallet there were only 100 yuan bills. And that here is a lot of money. No way! But then I saw the light! And the light was green, old, but very soft! Yes, I found an old on-yuan bill (13cents). The rest is history...

So you know. Lidfe in china is cheap, but even here I can't earn money. Here my moneys is used to buy things or to wipe up my...