En algun racó del blog, ja fa més d'un any, hi ha l'article sobre la meva iniciació a les "arts marcials" orientals, amb el Taiji. Doncs si la pràctica del Taiji ja requereix concentració i disciplina, ara ens hem de posar encara més seriosos. Ha arribat l'hora del kung-fu!
Art marcial, d'origen xinès, que constitueix una forma d'educació física i un esport de combat sense armes, similar al karate i on és important el joc de cames.
I sí, aquí dono la definició de diccionari, bàsicament perquè de moment poca cosa més us en puc dir, a part de l'experiència en sí de la primera classe. He de dir que tot va ser iniciativa de la Sophie, una amiga francesa, i em va semblar genial. Som un petit grup de 4 francesos, un alemany i un servidor. Les classes les fem a la pista d'atletisme de la Universitat de Nanjing, sense llum. I el nostre professor és un noi xinès de 25 anys que practica el Kung-fu des dels 8. Un "fiera" si em permeteu l'expressió. Veient aquesta combinació, hauré de demanar a algú que ens filmi, perquè de ben segur que fem patxoca.
Després de la primera classe he après que el kung-fu requereix molta força, flexibilitat, equilibri i control del propi cos. També he descobert que no posseeixo cap de les qualitats esmentades. La pregunta que em vaig fer immediatament després de la classe, i sobretot quan em va venir rampa fent un dels exercicis, va ser:
- Què hi faig ben bé al gimnàs?
Amb tot, us he de dir, que és una manera apassionant de fer esport i descobrir músculs que ignorava que tenia. Més endavant en tornarem a parlar, quan sigui capaç de recordar el noms del moviments que aprenem i quan tingui alguna anègdota tipus rampa o esquinç. De moment us deixo amb la foto de grup, que gràcies a les instal·lacions on fem les classes, ha quedat una mica fosca...
Somewhere in the blog, more than a year ago, you will find an article talking about my iniciation to the martial arts through Taiji. Well, if practicing Taiji requires focus and discipline, now we need to get even more serious. It's time for kungfu!
Any of various Chinese martial arts, especially those forms in which sharp blows and kicks are applied to pressure points on the body of an opponent.
Yes, this is a dictionary definition, which more or less how much I can tell you about till by now, apart from the first lesson experience. I have to say it was all Sophie's idea (a friend of mine) and I loved it. We are a small group of 4 french, a german and myself. Classes are taught at the University's athletism ring with no light. Our teacher is a 25-year-old chinese guy that has been practicing it since he was 8. A beast! And seeing these combination of factors, I'll have to ask someone to film us, because we are surely a great show.
After the first class I've learned that Kung-fu requires great strength, flexibility, balance and body control. I also learned I have none of them. The question that came to my mind right after the class, and even more after having cramps during one of the exercises, was:
- What exactly do I do at the gym?
In any case, I have to tell this is a great way to practice sport and discover mussels you couldn't imagine you had. Later on we will talk about it again, specially when I am capable of remembering the movement's names or whenever there's another funny think to comment such as an injury. Meanwhile I leave you with a group picture that, due to the facilities where we take the lessons, is a bit dark.
Boníssim! Quan em vulgui sentir més protejida et demanré que caminis amb mi pel carrer, i al primer que se m'acosti per atacar-me… una mica de Kung-fu fighting! eva
ResponElimina